jueves, 16 de diciembre de 2010

Propuestas Concurso Pasarela para parques Araucano y Juan Pablo II



http://www.plataformaarquitectura.cl/2010/05/14/propuestas-concurso-pasarela-para-parques-araucano-y-juan-pablo-ii/

Vivienda de Emergencia



Interesante propuesta, resultado de un ejercicio de taller en la Universidad Finis Terrae a propósito del terremoto del 27 de Febrero ocurrido en Chile, la cual propone mediante entramados modulares de madera viviendas económicas y flexibles.

El sistema de cerchas verticales llegará a suelo empotrado por pollos de hormigón, amarrados a la madera a partir de una pletina tipo sándwich.
El resto de sistema de cerchas verticales cerrara sus encuentros con pletinas circulares que aportaran una mejor colaboración estructural entre cerchas, de manera que los arriostramientos sean efectivos.

http://www.plataformaarquitectura.cl/2010/05/08/vivienda-de-emergencia/

jueves, 25 de noviembre de 2010

Proceso 26 de noviembre

La forma que es presenta respon les meves espectatives a l'hora de definir els espais relacionats amb la pista i la ciutat, alhora que afavoreix la circulació entre els espais es relaciona amb el programa mes comu i amb els habitatges.
Crec ara a paritr d'aquest element caldra treballar els habitages, la circulació a traves de la riera i el punt de relació amb la ciutat.
De Proceso

De Proceso

lunes, 22 de noviembre de 2010

Proceso 23 de noviembre

Caos, la idea dels dos espais consecutius separats per elements, crec que es potent.
La idea de que l'edifici es pugui veure desde la ciutat, també.
La relació amb la riera crec s'ha d'acabar de definir.

Però la com fer funcionar els habitatges i com relacionar les tres torres es un element que em resulta complicat. Actualment els habitatges es troben situats a les torres i els serveis i zones comunes a la planta baixa.

De Proceso

Imatges sobre les idees del projecte

De Proceso

De Proceso

jueves, 18 de noviembre de 2010

Proceso 19 de noviembre

De Proceso

De Proceso

El projecte segueix amb la idea de les capses, però ara mateix aquestes s'ordenen segons la orientació solar, les vistes cap a la ciutat i Collserola, es segueix relacionant amb el pas de la riera.
S'ha observat que per potenciar el pas es necessari atreure a la gent cap a la pista, la qual desde peu de carrer passa desapercebuda. Per aquest motiu es crea a la cantonada un volum mes alt per cridar l'atenció del ciutadà.
El projecte crea un espai relacionat amb la pista i un altre relacionat amb les vistes cap a la ciutat.

jueves, 11 de noviembre de 2010

Les capses incrustades al terreny

De Proceso

De Proceso

De Proceso

Havent observat la edificació dels RCR, s'intenta vincular les capses al terreny i d'aquesta manera potenciant el camí, tot i intentar sempre garantir la màxima privacitat entre la pista i el camí.
La idea del passadís multifuncional es segueix mantenint encara que actualment es interior i per tant perd la potencia de poder expandir les seves activitats.
Les habitacions encara no estan resoltes, però segueixen un model semblant al que em vist en el projecte de la casa rural.

RCR Casa rural

De RCR

RCR

Partin de la idea de les capses emns trobem amb aquest projecte dels RCR sobre una casa rural en la qual es conmbina la idea de capses amb la topografia del terreny.
La casa busca l'equilibri entre la natura i els seus habitants. L'edifici es troba en tre 2 camps, 2 vistes, 2 orientacions i 2 cotes.
Desde el meu punt de vista trobu que es exageradament gran per la poca gent que hi pot arribar a allotjar. Tot i parlar de dos orientacions en potencia molt mes una que l'altre ja que la façana principal mai toca a terra ni crea cap comunicació amb la cota mes baixa.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Tornant al camí

De Buzón

EL MEU PROJECTE ES UN PAS de comunicació entre la zona de Gran Via i la zona esportiva de Montjuïc.
El projecte intenta seguir aquest pas, fent de barrera entre l'espai public del pas i la pista d'atletisme. Amb aquest intent s'aconsegueix un espai verd entre el nostre projecte i els projectes veïns, que a d'interior d'illa.
Es segueix una estratègia basada en capses que augmenten el seu tamany segons el programa que alberguin en el seu interior. Les capses singulars defineixen la seva posició depenen de la distancia amb la pista i depenent del seu caràcter public o privat. Es el cas de les 2 peces que es situen al sud del solar qu son: espai de gimnàs, espais polivalents/ aules, sala de projecció TV / esdeveniments. L'altre capsa es la recepció i espai de descans i vending.
La capsa que trobem al nord son els magatzems i la bugaderia, que se situen en aquesta zona degut a una millor comunicació a traves del accés de servei.
Totes aquestes capses es troben unides per una peça de passadís sobredimensionat que a alhora vol ser una prolongació de les vivendes.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Provan la simetria del projecte

De Proceso

De Proceso

De Proceso

Segons sembla es possible que el projecte funcioni millor fent un simetria sobre el seu eix longitudinal. Aconseguint aixi que el gran espai comu doni a la pista, els patis petits al soli les circulacions funcionin millor.
L'acces al parking funciona millor ja que se li dona sortida pel desnivell potenciant aixi el recorregut que s'ahavia deixat de banda.

lunes, 1 de noviembre de 2010

Entrega 2 de novembre de 2010

De Lsp41011 - sànchez_ernest


JUSTIFICACIÓ D'INTENCIONS I DIMENSIONAT

El projecte d'allotjament parteix d'un estudi de l'assoleig del terreny, en aquest es preestableix que el tres blocs d'edificis tindran la seva continuïtat en un futur fins al final del carrer. Aquest fet repercutiria en un furt sobre el nostre solar i podria afectar a la nostra edificació. Un cop acotada una zona sobre el terreny, la qual no es vegi afectada per les ombres dels edificis veïns, ni pel desnivell de la riera, i deixant un espai confortable entre la pista d'atletisme i la nostre edificació.
Un cop acotada la zona ens dona com a resultat una peça de 12x 94m, sobre la que es treballarà amb un mòdul de 3m. Aquest ens definirà la distancia entre eixos de pilar, i la forma dels habitatges.
Degut a la varietat d'usuaris que podran utilitzar aquestes instal•lacions s'opta per definir 3 tipologies de vivendes. La primera de 4 persones, esta pensada per a estudiants de INEF i concentracions de equips esportius. La segona de 3 persones esta també pensada per grups d'estudiants i grups de entrenadors. La ultima tipologia, de 2 persones, ha estat pensada per a periodistes, ja que seran els que hi passaran menys temps i necessitaran mes intimitat. Tot i la diferenciació entre aquestes tipologies, els habitatges es comuniquen pels patis interiors.
Les vivendes han estat pensades per tenir un patis mes privats, i tenir un gran espai comú a l'aire lliure i semipúblic (ja que les persones del carrer no hi poden accedir) on poder descansar i relacionar-se amb la resta d'usuaris. Aquest últim espai esta orientat a les vistes que donen cap a la Gran Via i en canvi els patis interiors donaran a la pista degut a que s'asegura una major tranquil•litat.
La planta baixa del edifici ens vindrà pautada pel mòdul de 3 m i per el baixants els quals sempre quedaran situats a mitja crugia per evitar les bigues i d'aquesta manera aconseguir una baixada el mes vertical possible.

jueves, 28 de octubre de 2010

Proceso 29 de octubre

De Proceso

table style="width:auto;">De Proceso
De Proceso

El projecte contínua amb la idea de pas, però deixant una mica de costat l'obsessió per la *topografia. El pas en aquest cas es defineix amb el nostre edifici, els existents i part de la *topografia que entri en el nostre solar.
L'edifico s'alinea a la pista per encarar-s'a les edificacions existents i així simular un interior de poma.
La peça longitudinal es trenca per garantir les hores de llum a l'hivern als habitatges i així aconseguir una separació d'usos. Aquesta separació es fa per aïllar els habitatges de la zona publica i obrir la zona esportiva al publico.
Segons el lloc en què aquest situada l'habitatge o l'espai (gimnàs, sala de descans...) s'intenta obrir uns patis, ja siguin a les bones vises, a la llum o a la pista d'atletisme.

Vivendas tuteladas, Javier Garcia Solera

De Vivenda social, Javier Garcia Solera

Vivenda social, Javier Garcia Solera

Els habitatges tutelats situats a Alacant de Javier Garcia Solera, presenten un espai interessant en la seva forma d'accedir als habitatges, ja que trobem un espai que no arriba a formar part del passadís, però que tampoc arriba a ser part de l'habitatge en si, la qual cosa dóna lloc a un espai d'estar semi-public controlat en el qual desenvolupar una vida social entre els diferents usuaris.
Cal destacar l'estretor dels habitatges (3,60m x 20m) i com es maclan entre ells.

Análisis viviendas Holainhoff

De Referencies

L'accés als habitatges es realitza sempre o gairebé sempre a traves d'un espai semi-public obert. A part d'aquest espai s'intenta donar a cadascun dels habitatges un pati privat o amb possibilitats de ser-el.
Els unics habitatges que no compleixen aquestes premisses són les de planta baixa que donen al carrer, tenint en compte que es tracta d'una edificació de PB+3 cal considerar l'esforç dels arquitectes per aconseguir aquests espais lliures.

lunes, 25 de octubre de 2010

Proceso 26 de octubre

De Proceso

De Proceso

La esquerda desapareix degut a un analisi mes profund del lloc. La idea del pas d'una banda a a l'altre de solar segueix vigent, encara que es fa d'una forma mes lliure, sempre definint l'espai de pas amb la topografia exitent i el nostre edifici.

L'edifici intenta ser un filtre entre l'ús privat de la pista d'atletisme i l'us public del pas. Aquest filtre es dilata depenent de la relació del edifici amb el pas.

Els espais comuns estan definits per grans espais buits que sembla comunicar la zona publica de la privada, pero en canvi aquestes zones ja estan separades per el propi desnivell del terreny, d'aquesta manera s'aconsegueixen millors visual s en els grans espais.
Els epais de vivendes smpre mostren una relació tant amb la pista com amb el pas donant patis a ambdues zones. Aquests espais aillaran totalment l'us privat del public exceptuant el pas d'ambulancies.

En conclusió, el projecte s'agafa fortament a la pista per definir un espai de pas que queda definit entre l'edifici y la topografia.